A veces sales en los papeles

Como no tengo abuela y a fin de cuenta esto de los blogs es fundamentalmente para promocionarse uno y hablar del ombligo de uno,ahí ván unas fotos del último nº de DIRECTA,que es un semanario alternativo hecho en Barcelona,no siempre le sacan a uno en páginas centrales. Para no perder la vista,ahi vá lo que pone:
(está en catalán,pero se entiende más o menos igual)

Dibuixos molt rics en detalls que expliquen històries del carrer, amb parets, samarretes, adhesius i cartells farcits amb les sigles de la CNT i d’altres col·lectius. Són imatges de revolta: no debades, la seva dona Revuelta és l’encarregada d’omplir de color les imatges d’aquest gran humorista gràfic.
Carlos Azagra (Morón de la Frontera, Sevilla, 1957), va començar a creure’s la seva feina als anys 70 un cop es va instal·lar a Barcelona i va entrar en contacte amb l’equip Butifarra!. Ja s’hi dedicava professionalment, però, treballant en publicacions com la revista fundada a Saragossa Andalán, –gràcies a l’impuls del seu professor de COU, José Antonio Labordeta-, la revista Esfuerzo Común, -especialitzada en segrests i multes per part del règim- i el col·lectiu Zeta –el seu primer judici-. En aquella època també va formar part de l’aparell d’agitació i propaganda de la UJCE (Unión de Juventudes Comunistas de España). L’esperit burxador i les ganes d’emmerdar-se l’han acompanyat fins ara: a l’Azagra li agrada fer-se ressò de les protestes i de les coses que la televisió silencia. I, tot i que no acaba d’estar massa convençut de l’efecte de l’humor gràfic a l’hora de provocar canvis socials, es fa la il·lusió de contribuïr-hi perquè, al cap i a la fi, “el dibuix és com la vaselina del missatge”.